dimecres, 5 de novembre del 2008

res

A tu et sembla graciós? A mi no. Gens. Si, crec que si que he plorat per tot això, una mica, no ho recordo. Ni vull evocar-ho, ni tan sols vull saber-ho. Hi ets però no hi ets. No ho sé, sona estrany però és així, ets en mi, en cada tros de pell però per tu no és igual per molt que diguis mil coses. Val, d’acord, tu no saps estimar, no et pots enamorar de mi, no ho faràs, però es que jo he d’estar molt boja per fer-ho. Si, seria com suïcidar-me, cert, enamorar-me de tu seria l’anul·lació de mi mateixa, la meva pròpia mort personal. Si, esta clar, jo ho veig clar, però m’agrada jugar. M’encanta jugar, però això no vol dir que no tingui sentiments, i no, no em sembla pas graciós el que m’has dit. Tu fas el que et dóna la real gana i jo no en sé. Jo no sé fer res sense pensar mínimament, una mica, encara que sigui poc, en tu. I tu no. I desprès em dius que blablablablabla, que més dóna, no? En realitat és igual el que diguis, perquè dius massa coses i obres la boca sense parar i la majoria de vegades és per dir mentides. Tot i així, no, no em sembla graciós que em diguis que ahir mentre te’l follaves, a qui? ni idea, a qui fos, mentre te’l feies, potser mentre te'l feies com i on ho vem fer nosaltres, si, merda, mentre el que fos i amb qui fos, en ple orgasme se t’escapes el meu nom. Sincerament no, no m’ha semblat graciós i ni tan sols m’he rigut per no plorar. Esta clar, però no en tens ni idea. Només vull que siguis normal o que desapareguis.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

que el petin.
juga a ser una tirana

irene ha dit...

fa mal aquest text, mar...
és irònic, a mi un cop també em van dir això, saps? i tampoc em va semblar graciós.