diumenge, 29 de març del 2009

passat

Aquests dies de sol recordo quan seiem a la terrassa de casa teva i plovia o feia una mica de ventet. Ens moriem de fred a la butaca per a un, però que sempre acababa seient-me damunt teu perque el cul no se'm quedes glaçat. Les gotes repiquetejaven contra la barana de ferro verd i m'esquitxava els braços en màniga curta. Et fumaves un cigar liat tranquil·lament mentre pasaven els minuts. I erem amics mentre ens aguantavem les ganes, i desprès s'apagaven els llums i tothom marxava, i erem amants. Quedavem tu i jo, i a vegades la teva germana que sempre ens prenia el llit de matrimoni. Desprès sortiem, bebiem, reiem, ens besavem i em donaves la mà. Tota l'estona. Quan arribavem a casa teva de matinada, recordo, si en tenies ganes, fer-te l'amor en silenci. Jo mai havia fet l'amor tan en silenci. A vegades penso que no ho recordo bé o que m'ho invento. Potser cridavem, però no ho sé. Ho he oblidat, o he fet veure que ho oblidava. Moltes vegades no en tenies ganes i pensava que era culpa meva. Espero que no. Jo sempre et tenia ganes.

dimarts, 17 de març del 2009

nada

- ¿que nos queda?
- queda la vida, ¿no?
- ¿queda o no queda?

dilluns, 16 de març del 2009

temps o rellotge

últimament tothom fa moltes coses sense voler..

dimarts, 3 de març del 2009

tal qual

A vegades penso que m’hauria de demanar perdó, perquè m’estic quedant sense paraules. Realment no entenc com puc sobreviure així, sense fer fora res, de dintre. Així, tal qual, vaig fent. Jo no em vull quedar tal qual. Vull més.