19-12-08

I ara callo. Tanco els ulls i escolto com se t’accelera la respiració. Encara que ni tan sols siguis aquí. Noto com t’acostes a la meva boca i se’ns barregen els alés. Les emocions se’m desborden i no puc lluitar contra la meva voluntat, així que obro els ulls, em vull deixar emportar pel teu compàs. No hi ets, però m’atrapes. Tanco els ulls, altre cop. M’atropella la teva respiració rebotant dins del meu cap i deixo que voli la meva imaginació. Vine.

desprès

Recordo el teu orgasme i se’m concentra una espècie de dolor a l’estomac que fa mal. Es com de nervis. Sensacions que en el moment no sento. Com totes les mentides. Perquè en el moment en que et tinc a cap mil·límetre, esbufegant-me a l’orella, no les recordo?

calla

quin soroll, no sento res.

que?

No se que em passa. Estic contenta. Tinc ganes de plorar. No hi ets. Hi ets. No et vull. Et vull. Vine. Marxa. Queda’t. Espera’m. Viu. Viu-me. Fes-me fora. No em deixis. Merda. Estic fins als putos collons d’aquesta sensació. Perquè tu no ets només per mi i mai ho seràs. En realitat no vull que ho siguis, així que no m’ho tornis a dir. Calla. Em sents? Em sents?! No em sents. No et sento. No ens escoltem. No m’escolto. I no sé que vull, i tu que vols? Que vols? Que vols? Em vols? Et vull. Merda. Ho veus? Calla. Vine. Ves-te’n. Vull deixar de sentir o sentir i que siguis normal i que em miris només a mi i prou i que tot sigui més fàcil perquè m’estic enamorant de tu i això és pitjor que el suïcidi. Com s’atura això? M’estic ofegant.

6:30

- Ostres quin fred.
- Doncs no ho sembla.

millor o pitjor

- Fa més d'un any que no m’enamoro, saps què vull dir? Em refereixo a allò que en diuen "ENAMORAR-SE" amb majúscules.
- Millor, tia, no ho facis.

8:13

Donaria el que fos per arribar cada dia a casa a les 8:13, desprès d’aproximadament dues hores d’haver-me llevat, i entrar a la meva habitació, despullar-me, posar-me tan sols la part de dalt del pijama, que trobaria tirada pel terra, i introduir-me sota els llençols. Trobar-te al racó de la paret, preparada per abraçar-te per darrera i sentir-te ronronejar mentre et faig un peto a la nuca i em dius fluixet “ai, tens els peus glaçats”, i les cames, i la panxa, dir-te jo i llavors apropar-me més a tu, per rebre la teva calor, i quedar-me així, atrapada, encaixada amb el teu cos. Essent completament una, mentre ens va tornant la son.