zero

si abans ja era tard, ara que és? tardíssim? pot ser.

hores

fugir. un mes. adéu.

punt

Decidit. Moriré per tornar a Viure. Però, quan? Jo ja no puc més.

res de res és massa

Avui no sopes? No. I et prens un got de llet ben fresquet i t’enganyes i et penses que això és menjar. Al pati fa fred, més que entre les mans. I estrenys el got entre els dits, una bona amarga dosi de nostàlgia (gola avall). De fet, ja saps com van aquestes coses i aquestes nits tant lentes i tant tristes. I això que encara ets a casa, i dic encara perquè marxaràs. I et fa por marxar, i et fa por la distancia. Et fan por els finals (si, seguits d’inicis, continuats (i acabats) per finals). Quina puta merda això de viure, i tenir por, i estar amb tu sense tu i no estar i caure i callar i aixecar-te i, on ets? Perquè, saps? T’enyoro més del que em pensava.

velocitat

En realitat la vida passa tant depressa que no ens adonem, de que s’acaba, de que es pot acabar, per molt que sembli que alguna cosa comença. On hi ha un inici també hi ha un final, i a mi això se m’oblida.

M’angoixo. M’havia oblidat de tantes coses. Si, m’angoixen els finals. Però, ¿que acaba? Tot. Res no dura gaire.