19-12-08

I ara callo. Tanco els ulls i escolto com se t’accelera la respiració. Encara que ni tan sols siguis aquí. Noto com t’acostes a la meva boca i se’ns barregen els alés. Les emocions se’m desborden i no puc lluitar contra la meva voluntat, així que obro els ulls, em vull deixar emportar pel teu compàs. No hi ets, però m’atrapes. Tanco els ulls, altre cop. M’atropella la teva respiració rebotant dins del meu cap i deixo que voli la meva imaginació. Vine.

desprès

Recordo el teu orgasme i se’m concentra una espècie de dolor a l’estomac que fa mal. Es com de nervis. Sensacions que en el moment no sento. Com totes les mentides. Perquè en el moment en que et tinc a cap mil·límetre, esbufegant-me a l’orella, no les recordo?

calla

quin soroll, no sento res.