dimarts, 9 de juny del 2009

2 anys són més que 730 dies



no puc dir molt, tan sols que ha acabat
i que "me falta corazón"

dilluns, 4 de maig del 2009

perdre també és una opció

He començat a caminar. M’he allunyat de les nenes i ja m’he començat a sentir sola. No he mirat enrere. No sabia que fer. M’envaeix un sentiment força estrany quan em passa això, com na desesperació, una desesperada solitud. I em poso a recordar totes les coses increïbles que m’han passat. Aquest matí, la pell, tu. Com un monstre que s’enganxa dins meu, la soledat em fa voler necessitar companyia. Jo no hi sóc. Algú. T’he trucat i abans de comprovar si hi erets, he penjat. No hi erets. Ha sigut com no parlar amb tu, perquè no hi erets. Sempre que et necessito mai hi ets. Així que m’he allunyat. Adéu. He pujat a l’autobús de les vuit i cinc i estava buit. Els seients conservaven la tapisseria tigrada del migdia, a la una i cinc. Seguia sense haver-hi ningú. Ni tan sols m’he trobat a mi mateixa, perduda, a l’últim seient, allà on ell i jo vam deixar gravat aquella set del nou del dos mil deu que encara no ha arribat. He desitjat que arribes ja. Ja. Perquè no?

El que et vull dir ara es que he arribat a casa, m’he despullat i m’he posat la teva samarreta que fa tant que és aquí i que ni tan sols te’n recordes. He pensat “que trist” però desprès m’he amagat tota sencera dintre la samarreta i només quedava com un bony sobre el llit. Sense tu. M’he posat a plorar i desprès no me’n recordo perquè m’he anestesiat. No vull sentir res.

diumenge, 29 de març del 2009

passat

Aquests dies de sol recordo quan seiem a la terrassa de casa teva i plovia o feia una mica de ventet. Ens moriem de fred a la butaca per a un, però que sempre acababa seient-me damunt teu perque el cul no se'm quedes glaçat. Les gotes repiquetejaven contra la barana de ferro verd i m'esquitxava els braços en màniga curta. Et fumaves un cigar liat tranquil·lament mentre pasaven els minuts. I erem amics mentre ens aguantavem les ganes, i desprès s'apagaven els llums i tothom marxava, i erem amants. Quedavem tu i jo, i a vegades la teva germana que sempre ens prenia el llit de matrimoni. Desprès sortiem, bebiem, reiem, ens besavem i em donaves la mà. Tota l'estona. Quan arribavem a casa teva de matinada, recordo, si en tenies ganes, fer-te l'amor en silenci. Jo mai havia fet l'amor tan en silenci. A vegades penso que no ho recordo bé o que m'ho invento. Potser cridavem, però no ho sé. Ho he oblidat, o he fet veure que ho oblidava. Moltes vegades no en tenies ganes i pensava que era culpa meva. Espero que no. Jo sempre et tenia ganes.

dimarts, 17 de març del 2009

nada

- ¿que nos queda?
- queda la vida, ¿no?
- ¿queda o no queda?

dilluns, 16 de març del 2009

temps o rellotge

últimament tothom fa moltes coses sense voler..

dimarts, 3 de març del 2009

tal qual

A vegades penso que m’hauria de demanar perdó, perquè m’estic quedant sense paraules. Realment no entenc com puc sobreviure així, sense fer fora res, de dintre. Així, tal qual, vaig fent. Jo no em vull quedar tal qual. Vull més.

dimecres, 25 de febrer del 2009

Me encantaría follarte, pero no me quedaré toda la noche.