diumenge, 21 de desembre del 2008

19-12-08

I ara callo. Tanco els ulls i escolto com se t’accelera la respiració. Encara que ni tan sols siguis aquí. Noto com t’acostes a la meva boca i se’ns barregen els alés. Les emocions se’m desborden i no puc lluitar contra la meva voluntat, així que obro els ulls, em vull deixar emportar pel teu compàs. No hi ets, però m’atrapes. Tanco els ulls, altre cop. M’atropella la teva respiració rebotant dins del meu cap i deixo que voli la meva imaginació. Vine.

2 comentaris:

Natalia ha dit...

com agrada sentir que tot respira.

Anònim ha dit...

M'agrada sentir respirar, m'agrada molt.