dimecres, 29 d’octubre de 2008

avui

He arribat a casa a les 08:38 i m’ha acostat molt trobar la clau. Mentre em descalçava les sabates xopes a l’entrada, m’he sentit com les noies d’alguna d’aquelles pel•lícules que entren a casa baldades, un matí plujós, desprès d’una nit increïble, però sense nit increïble. Tenia la vora dels pantalons texans feta un bassal, així que me’ls he anat traient per les escales com si algú m’estigues esperant dins del llit. Evidentment, quan he obert la porta i he deixat les coses que duia amb mi (paraigües, bossa, jaqueta, etc), no hi havia ningú. De seguida he trobat els pantalons del pijama rebregats sobre el llit desfet i he seguit pujant escales mentre me’ls posava. Quan he arribat a dalt de tot m’he assegut davant del vidre de la terrassa pensant que tant de bo fos diumenge.

1 comentari:

.Beatriz. ha dit...

Com m'ha agradat.

Estamos en todos los lados, eh? Gracias por seguirme :)