diumenge, 19 d’octubre de 2008

calla

Em fan mal les paraules que no dius.

3 comentaris:

Sandra ha dit...

I les que diu també...

T'agrego :)

sucsdetaronja ha dit...

què passa, mar?
he vist el teu comentari... explica'm, si vols.


t'escolto.

sucsdetaronja ha dit...

per mi repressenta tan sols un bocinet de felicitat. per mi l'ideal no seria això. precisament, al ser un pla alternatiu, i al ser tan bell, i malgrat ser només un esborrany ser tan optimista, m'agrada. m'agrada pensar que seré feliç, sigui sola, sigui amb qui vull, o sigui acompanyada d'algú inesperat.
bé, jo m'entenc, crec.
un petó, bonica.