diumenge, 29 de març del 2009

passat

Aquests dies de sol recordo quan seiem a la terrassa de casa teva i plovia o feia una mica de ventet. Ens moriem de fred a la butaca per a un, però que sempre acababa seient-me damunt teu perque el cul no se'm quedes glaçat. Les gotes repiquetejaven contra la barana de ferro verd i m'esquitxava els braços en màniga curta. Et fumaves un cigar liat tranquil·lament mentre pasaven els minuts. I erem amics mentre ens aguantavem les ganes, i desprès s'apagaven els llums i tothom marxava, i erem amants. Quedavem tu i jo, i a vegades la teva germana que sempre ens prenia el llit de matrimoni. Desprès sortiem, bebiem, reiem, ens besavem i em donaves la mà. Tota l'estona. Quan arribavem a casa teva de matinada, recordo, si en tenies ganes, fer-te l'amor en silenci. Jo mai havia fet l'amor tan en silenci. A vegades penso que no ho recordo bé o que m'ho invento. Potser cridavem, però no ho sé. Ho he oblidat, o he fet veure que ho oblidava. Moltes vegades no en tenies ganes i pensava que era culpa meva. Espero que no. Jo sempre et tenia ganes.

2 comentaris:

m a r i e ha dit...

estos posteos se me complican de entender

irene ha dit...

Jo també en tinc ganes sempre. Aix, Mar. M'agrada aquest text. El sento massa!