diumenge, 6 de juliol del 2008

voler és insuficient, s'ha de poder

I em fa mal el coll d’aguantar-me l’aire. Per molt que faci calor, se’m refreda el cap i tot es com un congelador. Al meu voltant. No trobes la sortida. Ni d’aquí fora, ni d’aquí dintre. I et pesen els ulls (no les parpelles). I no saps el què. Que de què? Què vols fer? Saps, voldria sortir d’aquí,
però ja és tard. Ara és tard. I ara és tard. Ho sabem, però no ens n’adonem. Ara és tard. I ja mai més. Així que decideixes aguantar-te l’aire, per si de cas s’ofeguen d’una vegada ja les paraules (i deixen de fer l’amor mentre tu
mires).

1 comentari:

Natalia ha dit...

-hi ha d'haver alguna manera.
-...
-he de poder dir d'alguna manera tot això d'aqui dins. ha d'existir una paraula. no pot ser. no vull estar sola.
-em tens a mi
-em tinc a mi i això no em serveix.
-n'has d'aprendre, s'ha de viure.
-doncs jo buscaré una paraula. una manera de buidar-me, de fer que es pugui veure més enllà de les parpelles de plàstic que tapen el que hi ha sota la pell.
-no ho trobaras.
-jo buscaré.
-buscar és perdre el temps.
-quin temps?
-no ho trobaras.
-no ho trobaras.
-ni tu
-ni jo.
-no sé qui ets.
-ni tu.
-ni jo.

consciència
*