voltes

En realitat la vida passa tant ràpid que no pots evitar córrer rere d’ella. De cop i volta caus, no saps com. Caus i caus. I en una altra volta puges. Puges i puges. Tot el que puja baixa, no? Si. No saps perquè, donant voltes per la casa un dilluns matiner, sense saber que fer, surts al terrat i et ve de gust un cigar i te’l fas, i aspires un parell de bocanades de fum, i l’apagues. No es que no en vulguis més, es que te’l guardes. Per desprès de dinar, per abans de berenar, per si de cas. Perquè la vida va molt depressa, saps? I si ens l’acabem, si ens l’acabem ja no en quedarà més.