Avui no sopes? No. I et prens un got de llet ben fresquet i t’enganyes i et penses que això és menjar. Al pati fa fred, més que entre les mans. I estrenys el got entre els dits, una bona amarga dosi de nostàlgia (gola avall). De fet, ja saps com van aquestes coses i aquestes nits tant lentes i tant tristes. I això que encara ets a casa, i dic encara perquè marxaràs. I et fa por marxar, i et fa por la distancia. Et fan por els finals (si, seguits d’inicis, continuats (i acabats) per finals). Quina puta merda això de viure, i tenir por, i estar amb tu sense tu i no estar i caure i callar i aixecar-te i, on ets? Perquè, saps? T’enyoro més del que em pensava.
Spot Foto Kebaya Malang
Fa 2 anys
2 comentaris:
mi orilla :)
"Per què no et puc estimar a seques, com abans? Ups, perdó perdó perdó, t'acabo de mentir. T'estimo com abans, tan... simplement. Tan dolçament i tan intensament. L'única diferència és que t'enyoro. I fins i tot enyoro una cosa que encara no ha arribat"
Cadascú pateix de lo seu.
Estàs al flickr, estàs al flog i estàs al blog. Benvinguda a la blogosfera, doncs. Et llegiré.
Mar (/mars_72)
Publica un comentari a l'entrada